Ball de mantos d'ulldecona ARNAU FAUBEL

El primer dilluns de festes, el carrer Major i la plaça de l’Església de Sant Lluc s’omplen de cadires lligades amb cordills que els veïns i veïnes preparen des de primera hora del matí per reservar-se un bon lloc.

Per la tarda, les balladores van a la perruqueria a fer-se el pentinat característic de l’esdeveniment, amb els cabells recollits al darrere amb dues trenes enllaçades en forma de dos cercles adornades amb flors i brillantors. El pentinat, picaport s’anomena així perquè recorda la forma de picaport de les portes de l'Esglesia. Després, moltes se’n van als bous fins que es fa l’hora d’anar a sopar i vestir-se.

Cap al vespre se sopa lleuger i en família i seguidament els balladors i balladores es vesteixen. Les mares, ties i iaies ajuden les dones a vestir-se, a posar-se els mantons de forma simètrica i a ajustar les faixes als homes. Però sobretot, s’ocupen de les dones, ja que el vestuari masculí no requereix cap tècnica específica, mentre que el femení té uns procediments concrets, sobretot per a la col·locació del mantó de forma simètrica, és a dir, els dibuixos coincideixen i, per tant, la balladora té el mateix aspecte de front que d’esquena.

El vestuari masculí és d’indumentària tradicional de pagès i consisteix en un pantaló negre ,tradicionalment fets de llana de merino negra que arriben per baix dels genolls i es vesteixen amb calçó llarg interior. Dalt porten una camisa de fil blanca amb tavelles, un jupetí i una jaqueta negres, la qual es portava quan les Festes Majors eren per sant Lluc a l’octubre, però que avui dia gairebé ningú porta, per ser a l’agost i fer calor. De la faixa porten penjant un mocador blanc de quadres blaus i enganxat també a la faixa duen el ventall per ventar la balladora. Als peus calcen calces blanques, calcetins negres i espardenyes de l'òstia. Porten també un puro a la butxaca que antigament regalava la balladora.

El vestuari femení, per ordre de col·locació, comença per les sabates i per una camisa que va des del coll als genolls, amb mànigues de tirants i que es posa per protegir la pell de la noia, ja que el contacte directe amb les sinagües emmidonades produiria llagues, una faldeta interior per protegir la faldeta de les sinagües, un total de 4 peces més la faldeta exterior. La darrera peça és el mocador de Manila que es creua per davant del pit fent coincidir els dibuixos per tal que quedi simètric per davant i per darrere, fixant-lo amb agulles de cap de colors que varien segons el fons del mocador.

Aquesta es la meva germana, jo també ballo, pero no tinc cap foto